Vuitanta-sis contes

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració d’una llengua literària moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) i L’illa de Maians (1985). A cada llibre ha sabut augmentar l’exigència i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular, com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). En aquesta obra Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins al moment, aplicant-hi aquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes n’és el resultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.