El romanç de Tristany i Isolda

Tristany i Isolda és una novel·la d’aventures i d’amor. Narra l’agitada vida de l’invencible cavaller Tristany, nebot del rei Marc de Cornualla, que esdevé un heroi després de vèncer un guerrer gegantí i matar un drac monstruós. Isolda, la promesa del rei, i Tristany s’enamoren apassionadament, víctimes d’un filtre màgic. Aquest fet origina un conflicte entre la fidelitat deguda al sobirà i l’amor etern i inevitable dels dos protagonistes, que dóna lloc a nombroses aventures i a un inoblidable final. No coneixem l’autor de la història de Tristany i Isolda. Les primeres versions d’aquesta llegenda que ens ha arribat estan escrites en vers i són obra de dos poetes de la segona meitat del segle XII: Béroul i Thomas d’Angleterre. Pel que sembla, la narració prové de la cultura celta d’Irlanda i conté elements afegits de la llegenda del rei Artús. Aquesta versió és la que va escriure el romanista Joseph Bédier l’any 1900 on va reelaborar i va reconstruir la història a partir de les quatre versions medievals més conegudes, en una elegant prosa moderna francesa, tenint molta cura amb el llenguatge, força culte i literari i amb l’estil, ple de retoricismes. La traducció catalana la va escriure Carles Riba, home noucentista, que, com a tal, respectà el llenguatge literari i retòric redactat per Joseph Bédier. Aquesta llegenda medieval ha inspirat durant segles nombrosos autors i ha estat duta al teatre i al cinema en diverses ocasions, sent l’adaptació a l’òpera que en va fer Richard Wagner el 1865 possiblement la més coneguda de totes.