El darrer sol

En aquest poemari d’Àlex Susanna hom observa una tendència a eludir les imatges simples (les quals no es poden sostreure a l’alternativa de figurar la realitat unívocament: és a dir, com a realitat present en la consciència o bé absent en la memòria) en favor de la complexitat de les imatges que figuren el real ambiguament: com una perpètua falta de coincidència amb la subjectivitat de la imatge, i alhora com el producte sempre desplaçat (mai no determinable en relació a un present) d’una multiplicitat de perspectives.